Mar rosinca

Roses! Urbs ressorgent que t'agomboles
en llac precís,mirall del de Banyoles
vent gris,escuma verda i aigua blava.

Sorres d'or i madeixa que s'arruga
als trifolis maragda de la Muga,
laberíntics canals d'Empuriabrava.

Carles Fages de Climent

Els símbols que hi apareixen son:


- La mar d'escuma verda i aigua blava:

- La tramuntana de vent gris:

- Les platges de sorres d'or:

La fada de Roses

Que bonica n'és la mar,
que bonica en nit serena!
de tant mirar lo cel blau
los ulls li blavegen.

Hi davallen cada nit
amb la lluna les estrelles,
i en son pit, que bat d'amor,
gronxades se bressen.

Tot escoltant l'infinit
sa dolça música ha apresa,
n'apar lo mirall del cel,
lo cel de la terra.

Ahir vespre la vegí
com dormia en la maresma,
com dormia cabdellant
escuma i arena.

Los coralers de Begur
coralen dins llur barqueta.
-Coralers, si m'hi voleu
fareu bona pesca.

Si voleu saber qui só,
só una fada empordanesa,
les fades del Pirineu
me diuen Sirena–.

Quan ells se tiren al fons
jo en sortia amb les mans plenes,
ells trauen rams de coral,
jo aquest ram de perles.

Els símbols que hi apareixen són:
- En el primer vers hi apareix la mar que es veu reflectida en tot el poema i en aquesta una fada s'hi veu reflectida i de tan mirar el cel blau els ulls l'hi blavegen.
- En el vers cinc hi apareix la pesca que simbolitza que Roses és un poble de costa i s'hi pot pescar i ella s'hi identifica com la fada del Pirineu anomenada Sirena.
- I l'últim vers torna a mencionar la mar, com fent una comparació que els pescadors pesquen corall i la Sirena un ram de perles,és a dir, les petxines.